Martí Vergoñós

En Martí Vergoñós, de formació autodidacta, fou dels pintors del corrent dels paisatgistes de l’Empordà que van desenvolupar la seva obra als anys setanta del segle passat.

L’artista s’inicia a Palafrugell con escenògraf i decorador i dibuixant de la ceràmica de la empresa Vilà Clarà de la Bisbal de l’Empordà encara que viatjant tindrà l’ocasió de treballar amb la decoració de la porcellana a Llemotges.

En tot cas, el seu inici artístic començarà a les platges de Calella de Palafrugell, les seves barques i els seus pescadors. En aquesta època participarà amb els artistes locals, amb Josep Puig, Maria Ribot i Modest Cuixart, entre d’altres.

L’any 1976 l’artista i en Dídac García obren una galeria a Palafrugell per exposar la seva obra. En aquella època en Modest Cuixart l’esperonarà per seguir treballant.

El paisatge de finals dels anys seixanta ens mostrarà una estètica impressionista i post impressionista comuna als pintors de la zona.

L’any 1976, s’instal·là a Roses i centre les seves composicions a la zona del Cap de Creus, la zona dels Aiguamolls de l’Empordà, la badia de Roses i els pobles de la plana de l’Empordà.

En aquella època l’artista comença a centrar-se en els detalls de la vegetació, els arbres i en una sèrie d’obres representa la porta de la barraca de pescadors que té a Cala Jóncols En aquest procés s’anirà apropant a l’expressionisme i les figures mostraran un punt ingenu i naïf.

Durant els anys 80 i 90 treballa de cara a la natura els referents del grup 69 que representen la renovació de l’escola empordanesa, lligada amb un Empordà mitològic i màgic.

Vergoñós mostra un paisatge amb contrapicat i pinzellada prima que apareix dins d’una mena d’escenari. Les escenes de mercat, de bars, de la llotja de pescadors, i sobre tot les imatges del carnaval de Roses, l’apropen a un art popular, tacat de pigment, amb tocs fauvistes.

Vergoñós és un pintor vital, connectat amb la gent i amb la seva quotidianitat, amic dels pescadors i de la gent que l’envolta.

És un pintor de mirada romàntica, tacada de pigment, que reflecteix un Empordà que encara no ha patit la transformació del paisatge a causa del turisme i de la construcció desmesurada.