Manuel Morales Espinosa

L’artista domèstic 

Si hi ha un artista que representi la capacitat d’expressar l’art en els seus múltiples llenguatges, aquest és Manuel Morales. Un pintor de Sant Boi de Llobregat que més que un artista es podria definir com una nova manera d’entendre el món i d’actuar sobre ell.

De la mà de Juan de Andrés, artista i arquitecte, inicia la seva trajectòria en la recerca de l’espai en allò quotidià. Manuel Morales es defineix com a Artista domèstic i de fet és una definició que el defineix perfectament. És artista en el seu concepte clàssic i ampli de la paraula i domèstic en el seu concepte d’autodidacta.

Més que resoldre qüestions universals, estètiques o filosòfiques, Manuel Morales intenta resoldre el seu jo al món, servint-se de tots els llenguatges possibles al seu abast per poder intuir el significat de la seva pròpia existència individual.

Al principi de la seva trajectòria artística va començar pel collage, on retalla lletres i imatges de diaris, combinant les figures com si d’una activitat infantil es tractés, lluny de la consciència de la creació artística. Ja en aquests collages es veuen les preocupacions socials i la seva visió del món i de la religió, en una recerca per trobar-se a si mateix. En la seva evolució, l’artista comença a utilitzar objectes relacionats amb la seva infantessa que combina com si es tractés d’una prova de laboratori, donant èmfasi personal a cadascun dels objectes i transformant-los, com si d’un procés alquímic es tractés. Aquest experiment alquímic el portà a un procés d’autoconeixement, creixement i de recerca de significat i de descripció del món. En aquest procés Manuel Morales dota de contingut metafísic a aquests objectes que el connecten amb la seva infància.

La primera obra que clarament el defineix com a artista és “Màquina del record amb gallet activador de 1985”, on objectes passats reneixen en el llenguatge del símbol i l’emoció. S’aniran succeint temes com la gravitació, l’atracció de la Terra i la Lluna, etc. És en la pintura on es veu més clarament l’evolució artística de Manuel Morales, en el seu procés de recerca i experimentació. Començant amb obres realistes passa ràpidament a l’abstracció, primer amb algunes línies matèriques per després abastar tota la superfície de l’obra. Aquest concepte matèric el portarà a l’escultura. A la pintura no buscarà marcar un estil, serà el camí que li permetrà encaminar-se cap a altres disciplines que li facilitin expressar-se millor quant a les seves intencions. La seva època blava, on més que admirar els quadres blaus de Picasso, serà una exaltació del color blau, d’aquí el seu interès per Miró i Klein. El 1992, havent estat seleccionat per realitzar un curs amb Guinovart a la platja de Castelldefels serà on per primera vegada la natura es reflectirà de forma manifesta en l’artista. A partir de llavors la natura estarà constantment reflectida en els seus treballs i quan s’acostarà al Land Art. En el seu procés de recerca començarà una etapa d’objecte-escultures, on l’objecte quotidià es veurà bombardejat a la superfície per símbols de la natura, emocionals, psicològics i antropològics. És llavors quan amb la seva obra “Taula de la tertúlia de 1993”, l’artista realitzarà el seu primer happening. A l’obra Morales construeix una taula i serigrafia a Ferlosio disparant sense arma, per allò de que la filosofia és un tir al plat sense escopeta. Transfereix a la taula l’abecedari espanyol i convida els contertulians a sopar i a dibuixar a la taula fins a oblidar-se d’ella. Encara avui es poden veure les restes del vi, sucre, etc. del que va ser un sopar, una trobada entre la vida i l’art.

En la seva trajectòria, l’artista passarà per l’etapa del marbre, on la frescor de la seva obra recordarà a Torres García, influenciat per Juan de Andrés, que l’artista considera com el seu pare artístic.

Després d’una etapa en què realitza una sèrie d’escultures privades i públiques, Morales comença l’etapa de les instal·lacions on destaquen “Cadira de reflexió” i “El banquet”, on es reflexiona sobre l’antropofàgia de l’ésser humà i la sensació de desgast dels objectes pel seu ús habitual. Morales realitzarà curtmetratges, que el portaran al camí de la Performance on l’artista es manifesta amb una gran maduresa i és on es defineix millor el seu treball. En les seves accions trobarem la influència de la televisió en l’escultura. La influència de Joseph Beuys serà definitiva per al seu concepte d’art ampliat i escultura social.

Paral·lelament a la seva faceta d’artista plàstic, Morales també rellegirà el seu caràcter multidisciplinari en la música, on resumeix la filosofia de la seva vida concreta, en l’actitud pròpia del “jo-en-el-món” en comptes de “jo-front-al-món”. Manuel Morales actuarà com a Comissari en la major exposició col·lectiva d’artistes de Sant Boi de Llobregat Patrimoni humà/ Patrimoni públic.  La faceta educativa de Manuel Morales culminarà amb el projecte de “La Peixateria” al costat de l’artista Domingo Martín, en el qual l’artista bolcarà aquesta inquietud per estimular l’art als barris, “Actua al barri i canviarà el món, actua al món i canviarà el barri”. En un món en què el missatge sembla estar escrit per elements aliens a l’espectador, Morales busseja en un món íntim i molt personal utilitzant les sensacions i emocions que els objectes que han estat presents en la seva vida, donant-los significació filosòfica i gairebé agnòstica en un procés alquímic en el qual un objecte vulgar es converteix en un símbol arquetípic,  on el plom es converteix en or. La capacitat multidisciplinària d’en Manuel Morales el col·loca com una figura humanista que comunica, per mitjà de diferents llenguatges i mitjançant disciplines de l’art molt variades amb la idea del “jo al món”. Això ho fa assequible i innovador, cosa que prima de forma molt important en el mercat, on cada vegada més s’exigeix un major esforç per reflectir nous llenguatges, adaptats als nous temps i sobretot no subjectes a convencions, la qual cosa el col·loca com un artista molt apreciat per les noves tendències, i sobretot pels gustos del mercat de l’Art Contemporani.