Jimena Lucas

“Soy la herramienta a través de la cual el arte expresa su necesidad de existencia”.

Amb aquesta frase Jimena Lucas defineix la seva mimesi amb el concepte de la creació artística.

Jimena Lucas, nascuda a Uruguai el 1979, se submergeix en el món artístic de Torres García de la mà del seu deixeble Ricardo Sánchez, amb el qual es formarà des de 1995 fins a l’any 2000 i qui influirà de forma decisiva en el concepte que l’artista desenvoluparà al voltant de la definició del procés creatiu.

La concepció de l’Universalisme Constructiu de Torres García, com a art absolut i corrent de pensament captiva l’artista.

L’organització de les formes geomètriques sobre una idea mística de la proporció i de l’ ordre, on s’inclouen nombrosos símbols universals, la influeix profundament, sobretot en el concepte matemàtic i geomètric de l’organització de l’Univers.

L’ordre del cosmos regit per la raó universal és el responsable no d’una forma d’art, sinó de l’art absolut i universal.

Aquest concepte de la creació artística influeix de forma poderosa en el sentit del procés que Jimena Lucas segueix en el seu esdevenir com a creadora artística.

Fora de concepcions exclusivament metafísiques Lucas, en la seva constant evolució, teoritza sobre el que és l’art i defineix el procés creatiu en tres fases que ella anomena TRANS: Transgressió, Transició i Transformació.

La visió macro còsmica de Torres García es converteix en visió microcòsmica en el cas de Jimena Lucas on l’artista obre un canal a través del qual el seu món intern es projecta en l’objecte al qual ha d’adjudicar un sentit plàstic.

L’evolució de l’artista ha estat constant i la seva actitud multidisciplinària la porta a investigar totes les tècniques com l’assemblage, el collage, l’escultura, les instal·lacions, etc.

El dinamisme que mostra en les seves obres atén una lògica matemàtica i geomètrica on no només es produeix un equilibri entre les parts, sinó que dóna una sensació de moviment harmònic que fa que les obres semblin vives.

La tridimensionalitat de les seves obres pictòriques ens acosta a l’altereu donant una sensació de realitat subjacent que neix en la nostra realitat objectiva.